juliol, 2010.

nit de farolet al meu poble. on es passeja pels carrers amb un farolet fet amb un melo i amb un ciri a dins, aquesta nit vaig eixir a acompanyar a la feua filla...maria. al pasacarrer. i de sobte emb vaig trobar al centre del meu poble la zona mes vella de totes tan vella que els cotxes casi no hi podien passar per ells. feia tants anys que no hi anaba per aci que habia olvidat els anys que vaig passar en aquestos carrers.

mira maria. vaig dir. en aquesta casa vivia el meu uelo abans de casarse. i despres li vaig contar l'historia de la casa.
la casa era dels pares del meu uelo, encara que perteneixque molts anys a la meua familia i que com sol pasar en totes les families s'acaba venet perque sempre hi han deshabeniencies entre ells. aquest era el cas de la venta de esta casa. mon pare era fill unic i un dels amos de la casa i la seua cosin a filla unica tambe ama de la casa com a que els dos volien quedarse-la al final sague de vendrer .
l'amo de la casa era CARMELO FERRER MENDOZA I MARIA PEREZ, que tingueren cinc fills.
Gracia , joaquin,, llibertat, palmira i eladio. eladio era el meu uelo. de tots ells no en queda viu cap.
gracia era soltera al igual que joaquin. llibertat es casa pero no tingue familia. i palmira i eladio que si es varen casar sols tingueren un fill cada germa. pepica i jaures mon pare.
aixi que com els germans del meu uelo vivien en aquesta casa perq eren fadrins, jo vaig pasar molts anys per aci.
l'entrada era de carro amb el piso lluit de porlam hi en estiu sempre s'estaba molt fresquet com sol pasar a estes cases tan entigues.una casa estreta a un carrer estret del centre del poble, hon perdura l'humitat i el olor a rancit, fasana de color gris ham una porta fosca sense postic de madera oscura y molt ennegrida.


aquesta casa era estreta pero molt llarga disposaba de planta baixa i primer pis i entre el un i el altre un altre pis que feia de pasadis a la part del fons de la casa hon estaba lo que anomenabem l'estable. el que mes m'agradaba era revolicar les caixes que es guardaben a la cambra hon va a parar tot el que ja no fa gens de falta a una casa.

havia oblidat aquestos records amb el pass dels anys i els vaig retraure sense adonar-me el dia que vaig passar per aci davant d'ella.


carrer del cigro, nº 9. a Carlet.