UNO MES UNO MENYS

AVUI, UNO MES UNO MENYS.
SENSE MANTINDRE CAP RITME,
SENSE PENSAR EN SORTIR,
SENSE SABER EL PERQ,
SENSE SER NI UN MES.

AVUI UNO MES UNO MENYS.
SENSE PERMETRER EL ROIG,
SENSE VOLER NI LLEGIR,
SENSE EXTRAURET EL COR,
SENSE SER NI UN MENYS.
I
AVUI UNO MES UNO MENYS.....................PER A MI...............................

EL MATI

RIIIIIINGGGGG!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

SONA EL DESPERTADOR....................................EN MATA AQUEST SÒ.
Aquest moment, no deuria d'arribar ni avui, ni dema tampoc..................... mai.


El mati significa el retorn a la dura realitat i a les seves imposicions,despres dels somnis de la nit, l'aterratge en el mon i la seva repetitiva es torna un cop ben dur.
potser simplement caldria intentar cambiar aquesta imatge per, matins feliços, matins d'esperança en que s'espera l'imprevist avançat d'una trovada possible.
els matins d'un infant, eixe es el moment perfecte..................
pero es queda en un somni, un somni passat, ignorat sols un somni

A LA FI........................PER ACI

aleshores, feia tan de temps q no hi era capaç de escriurer res,.

que passa pel cap en eixos moments que no saps com dir les coses???, perque si s'hagues dit tot, ja no hi hauria res mes per dir.
aixi es que despres de donar temps al temps i ser pacients. no se sap exactament com ha de començar tot, per aixo es una sort que de tant en tant ens parem i mirem al voltant....
per tornar a escriurer una altra historia....................un somni ....................................................... qui ho sap ???

MARIA LORENTE CASANOVES

avui fa vint-i-sis anys que mori la meua uela de part de mon pare,

si la meua mare no s'hagues enrecordat,

crec que ningu ens aguesim adonat del dia en que hi estavem.

diuen en m'acasa que emb semble una mica a ella,

potser ?

no hi se, jo crec que no res,
pero qui ho sap?
timdrem que deixar passar el temps...............

juliol, 2010.

nit de farolet al meu poble. on es passeja pels carrers amb un farolet fet amb un melo i amb un ciri a dins, aquesta nit vaig eixir a acompanyar a la feua filla...maria. al pasacarrer. i de sobte emb vaig trobar al centre del meu poble la zona mes vella de totes tan vella que els cotxes casi no hi podien passar per ells. feia tants anys que no hi anaba per aci que habia olvidat els anys que vaig passar en aquestos carrers.

mira maria. vaig dir. en aquesta casa vivia el meu uelo abans de casarse. i despres li vaig contar l'historia de la casa.
la casa era dels pares del meu uelo, encara que perteneixque molts anys a la meua familia i que com sol pasar en totes les families s'acaba venet perque sempre hi han deshabeniencies entre ells. aquest era el cas de la venta de esta casa. mon pare era fill unic i un dels amos de la casa i la seua cosin a filla unica tambe ama de la casa com a que els dos volien quedarse-la al final sague de vendrer .
l'amo de la casa era CARMELO FERRER MENDOZA I MARIA PEREZ, que tingueren cinc fills.
Gracia , joaquin,, llibertat, palmira i eladio. eladio era el meu uelo. de tots ells no en queda viu cap.
gracia era soltera al igual que joaquin. llibertat es casa pero no tingue familia. i palmira i eladio que si es varen casar sols tingueren un fill cada germa. pepica i jaures mon pare.
aixi que com els germans del meu uelo vivien en aquesta casa perq eren fadrins, jo vaig pasar molts anys per aci.
l'entrada era de carro amb el piso lluit de porlam hi en estiu sempre s'estaba molt fresquet com sol pasar a estes cases tan entigues.una casa estreta a un carrer estret del centre del poble, hon perdura l'humitat i el olor a rancit, fasana de color gris ham una porta fosca sense postic de madera oscura y molt ennegrida.


aquesta casa era estreta pero molt llarga disposaba de planta baixa i primer pis i entre el un i el altre un altre pis que feia de pasadis a la part del fons de la casa hon estaba lo que anomenabem l'estable. el que mes m'agradaba era revolicar les caixes que es guardaben a la cambra hon va a parar tot el que ja no fa gens de falta a una casa.

havia oblidat aquestos records amb el pass dels anys i els vaig retraure sense adonar-me el dia que vaig passar per aci davant d'ella.


carrer del cigro, nº 9. a Carlet.

ULLS AL MAROC

Es impossible compartir les pròpies preocupacions sense dedicar també un temps a qui tens al teu davant o al teu voltant, sense parlar d'aquelles xicotetes coses que poden semblar simples mesquineses al costat d'uns altres problemes més grans.Que hi ha darrere d'un gran ventanal? del que sorteix de manera realista, un mon ple de miseria, al que mirem de manera subrealista amagats darrere d'un enreixat per a sentirmos protegits de tot, sense adonarmos que a fora hi ha un mon ple de menuts patint, que son feliÇos amb un sonriure net i amb una paraula dolÇa.E
El que passa és que, s'ha deixat tot per a més tard, dies, setmanes i anys. he vist que esperar la reciprocitat no es fer un regal, és comerciar.
Aleshores és quan cal recordar que la felicitat no és mai allà on l'esperem, mai no arriba quan li ho exigim.
Fer el que has de fer i no esperar res a camvi és el mijor regal.
fins i tot, un xiquet, viu a un mon que no coneix, pendent d'explorar perque tindriem que mostrar-li una situació que encara te que viurer.per que tindriem que robar-li tota l'infantesa.
fer que ningu la manipule depen de nosaltres. regalar-li un temps precios no te preu,es algo que mai podra comprar per molts diners que tinga.
I fins i tot, en el fons de la seva memoria, un record per a tota una vida.
No val aixo més que tots els diners del mon.
SERAS TU QUI FIQUE UNA REIXA A LA SEVA VIDA??? O TU QUI VIXCA ENREIXAT???

QUI VA SER L'AGRESSOR I QUI LA VICTIMA??????
PER AIXO CAL QUE UN DIA LES JOVES GENERACIONS COMENCEN DE NOU.
EN AQUEST JOC, SEMPRE HI GUANYEM-
CALDRIA PENSAR EN LA POSSIBILITAT DE PERDRE ESTA VEGADA PER GUANYAR UN SOMRIURER????????????????????????