PERDO

i així les coses duren, esdevenen eternes, com en una novel-la. Amb la pols que sàcumula als prestatges de la memòria.
Hem de demanar perdó per res. o per tan poc!!
qui fes el primer pas, en aquest joc, sempre hi guanya.....i tant que guanya..........

miércoles, 30 de septiembre de 2009

RITME

Acumulem grans quantitats de son q mirem de recuperar el cap de setmana dormint de tretze a quinze hores. ja fatigats el dilluns, utilitzem els estimulants tradicional per espavilar-se: cafè, tabac i de vegades, fins i tot drogues.
Resultat : un cercle viciós que impedeix trobar un ritme de vida regular.
fins i tot hi ha molts que tenen necessitat de la nit per retrobar-se amb ells mateixos.
El nostre ritme quotidià i desenfrenat ha acabat per convertir el son en una perdua de temps???? O la nit ofereix tot aixo q no fem de mati, i de migdia?

El record d'un ésser éstimat,el record d'una música, la màgia d'una frase llegida i fins i tot l'acció de pintar un cuadre.
ha més, he oblidat el plaer del son....... per aprende un altre ritme de vida......... la meva vida.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

ster

ALTRES QÜESTIONS



Del retorn de les vacances ens a donem q tot segeix al mateix joc, uns van uns altres tornen , sense més importancia.
analitzat tot ens a donem q sols el temps passat ens a dut una mica més de comprensió.
però tal vegada no per a tots!!
pots dirme tu?? eixa comprensió teva segeix de vacances, sense tu?????