RITME

Acumulem grans quantitats de son q mirem de recuperar el cap de setmana dormint de tretze a quinze hores. ja fatigats el dilluns, utilitzem els estimulants tradicional per espavilar-se: cafè, tabac i de vegades, fins i tot drogues.
Resultat : un cercle viciós que impedeix trobar un ritme de vida regular.
fins i tot hi ha molts que tenen necessitat de la nit per retrobar-se amb ells mateixos.
El nostre ritme quotidià i desenfrenat ha acabat per convertir el son en una perdua de temps???? O la nit ofereix tot aixo q no fem de mati, i de migdia?

El record d'un ésser éstimat,el record d'una música, la màgia d'una frase llegida i fins i tot l'acció de pintar un cuadre.
ha més, he oblidat el plaer del son....... per aprende un altre ritme de vida......... la meva vida.

experimentada emoció,estimat record

PENSAMENTS.......... (existir entre els altres)

Qui no sap bé, qui és quan no és el rei.Serà digne, com a mínim, de ser el fill o la filla del rei? Quines gestes haurà de realitzar per ser reconegut i armat cavaller? O potser haurà de fer el paper de bufó per cridar l'atenció dels altres?
No és fàcil existir enmig dels éssers més propers; en front dels pares sempre benèvols, però tan previsibles!! I tan empapadors en la seva obstinació per actuar pel bé dels altres i decidir el seu destí! I aqui et tenim, amb aire desimbolt, amb el nas arrufat o amb despreocupació fingida, davant d'unes persones grans que posseeixen el poder, els diners,el cotxe i les claus de la casa, quan, en el fons, et devora la impaciència! Quan un voldria tenir el poder, diners, un cotxe i la seva pròpia casa: un lloc propi, i tant!!
Això no obstant, sempre tenim un lloc on ens podem instal-lar. Un lloc que ja és a punt, n'hi ha prou d'arraulir-se exactament dintre dels desitjos dels pares, aquest és el truc.S'hi guanya en tots els aspectes; en seguretat, en afecte, en consideració, en diners per a les nostres despeces.....Peró aquest lloc no pot ser mai el meu lloc. És el lloc que ells em proporcionen i no aquell que jo consegueix. No el puc reivindicar com a propi, sols com a prestec temporal.
Aleshores, un creix a les ordres, entre unes altres persones, enmig de malentesos i d'incomprensions, entre còlera i enuigs, passant de falses ruptures a veritables reconciliacions.
Un creix jugant al gat i la rata; comptant amb els dits de la mà:
Preparant grans declaracions d'amor i balbucejant unes quantes paraules d'excusa.
Cal mantenir la calma! No entrar en el joc. Concedir temps i no perdrel. Per parlar, per pensar, per viure, per compartir....Deixar espai perquè l'altre assumeixca el seu propi lloc.
Sols eixi podras existir entre els altres......
sabras respetar-los per a ser respetart???
tal vegada hi haura de pasar molt de temps perq siguis concient d'aquesta reflexio....però es sabut que tenim tot el temps del mon..
ells el tenen??? el tens tu???

aquets retall fet amb pintura metalica, amb proces de secat, fou un de eixos cuadres que mes vaig disfrutar..........