PROHIBIT

No està prohibit desitjar la mort d'algú. El que sí que està prohibit és provocar-la.
Qui més qui menys, segur que alguna vegada hem desitjat eliminar algun dels nostres rivals, desfer-nos d'algú que contrariava els nostres projectes.
No hi ha res de sorprenent en això.
reconèixer aquesta realitat no significa pas acceptar-la, al contrari, representa el primer pas per superar-la.
el desig de mort ens crea una mica de por i s'intenta mes be amagar-lo que no desmuntar-lo.
es cert que son pensaments normals. Però cal evitar-los?
ningu no pot ignorar aquestos pensaments, ens resignem a no satisfer tos els desitjos sols per que ens els farien pagar cars.
la intel-ligencia es la forÇa d'extraurer del caos la propia vida,més enllà de l'altre que està, com nosaltres, perdut en la foscor............

NAIXER

EL MIRACLE DE NAIXER, SUPERA SEMPRE A LA GENÈTICA I LA MEDICINA, UN ÉSSER CONCEBUT
NO FABRICAT QUE PORTA EMPRENTES DELS SEUS PROGENITORS VA MÉS ENLLÀ DE QUASEVOL PREVISIÓ I DEL FUTUR DEL QUAL NO ÉS ESCRIT EN CAP LLOC.
No pertany a cap esser es de formació natural i unipersonal fins i tot emb de dir que encara que nosaltres estem sempre presents es realment jugar amb la seva vida sols ell sera l'unic que obtara formar el seu comportament.
La criarem i l'educarem, aixó no obstant, no tindrem el poder de modelar-la al nostre gust.
Li prestarem ajuda a les seves dificultats, la seva maldat, l'ira però s'ha de prepara per veurer que al final esta sol, que tot aprenentatge porta en si mateix la seva pròpia satisfacció com la seva derrota.
una doble exigència en nom d'un valor, però encara portador dèsperances: la humanitat compartida.
sols un mateix es capas de crear imaginar i pensar que el ésser concebut sera un ésser meravellós, ercannació màgica de tots els nostres desitjos i que podem manipular com ens sembli.
CUANTES VEGADES TIMDRIEM QUE NAIXER PER RECTIFICAR AQUESTOS PENSAMENTS?
QUE GENERACIÓ RERE GENERACIÓ PLANEJEM ELS MATEIXOS AJUSTAMENTS SENSE MILLORAR-LOS.

avui

Emb prepare per a ser perfecta o sols per a pensar que ho soc.
emb organitze per a que tot ho siga i despres cal vorer que no res
s'ha dut endabant.
avui es molt dificil, poder satisfer a tots els jocs a temps.
cumplir amb totes i cadascuna de les feines i obligassions que tenim imposades
per molt que tu creguis que es aixi, sempre hi ha un altre que
pensa que no hi es.
aixi pues es de dificil solucio poder saber hon esta la mida.
per a uns les seves perspectives seran complides i per a altres
sera un mena proximitat.
hi ha que confiar en la passio q naix al intentaro, perfecte no
hi ha ningu i tot no es pot tindre, però que bonic pensar que
perfecte es com heu pensi i qui no vol tindreu tot?
sols cuant et adones caus i et despertes del somni entendras que
aixo sols fou un somni, i que a la vida reial segueix sent imperfecte
tot. sera tal vegada ens agrade que fou aixi?
o que els altres no ens deixen viurer a un mon per a nosaltres ja perfecte?

escultures

fet amb despeces dels clips de NARDO EGEA. Mentres treballa, hi ha que vorer la feina q ma donat recuperar-los. FINS I TOT ALESHORES ENCARA ELS RECUPERE. Així que deixarem de comprar-li clips............

VALORS (pau-maría)

Se sent dir pel món que els joves són ingovernables, que fan el que volen,que desobedeixen sistemàticament els seus pares i mares,que es lliuren a tota mena de transgressions i que ja no reconeixen cap autoritat..........
En realitat, el jove no revutja quasevol tipus d'autoritat.Protesta contra les formes institucionals tradicionals, familiars,escolars,policials o juridiques,mentre q n'aprova unes altres, de mes informals, però igualment poderoses. l'adolescent que rebutja qualsevol comentari procedent dels seus pares es posarà de genolls davant d'un ídol de la televisió i farà ulls clucs a tot el que digui . el que se`n va donant un cop de porta perquè no vol obeir el seu pare o mare se sotmetrà, a lèscola o al carrer, al poder tirànic del cap de la seua banda.un altre que rebutja en bloc tota mena dòbligacions socials, sìmposaraà a si mateix certs costums en la indumentària i lluirà dòcilment les marques dictades per la moda. i un altre mès es negarà ferotgement a sotmetre`s a un tractament mèdic recomanat per una persona adulta. pero no dubtarà a fer-se un tatuatge o un pírcing perquè l'accptin en un grup.
Poc importa que hagin de patir per no quedar-se sols. La seua soledat és un farcell massa pesat que els angoixa i que els deprimeix fins al punt que estan disposats al que sigui només per evitar-la. La seva vida els pot semblar tan buida i el seu futur tan fosc, que no veuen com podrien arribar a ser algu sense sotmetre's, lligats de peus i mans.
i els jovens ens pregunten:
Que em dones tu a canvi de la meua obediència? Què em promets si acato les tuves ordres i respete els teus concells? Quin futur em pots oferir perquè jo prefereixca la teva autoritat més que no d'un altre?

No és fácil admetre aquesta pregunta, però resulta essencial tenir-la present.

La nostra autoritat només és legítima si permet que els nostres fills i filles descobreixen, dia rere dia, el que els promets quan els prohibeixes alguna cosa.
Té un únic objetiu: ajudar-los a alliberar-se de qualsevol forma de tirania, el nostre desig de poder, sols es per que ells trien els valors neccessaris a la seva vida, siguin més solidaris i feliÇos. i sobretot lliures de pensament.
No es facil ser pare!!! pero no deixare de lluitar perque ells entenguen aquesta societat i puguen triar amb el cap i amb el cor, totes i cada una de les raons que faran cambiar la seva vida.

RITME

Acumulem grans quantitats de son q mirem de recuperar el cap de setmana dormint de tretze a quinze hores. ja fatigats el dilluns, utilitzem els estimulants tradicional per espavilar-se: cafè, tabac i de vegades, fins i tot drogues.
Resultat : un cercle viciós que impedeix trobar un ritme de vida regular.
fins i tot hi ha molts que tenen necessitat de la nit per retrobar-se amb ells mateixos.
El nostre ritme quotidià i desenfrenat ha acabat per convertir el son en una perdua de temps???? O la nit ofereix tot aixo q no fem de mati, i de migdia?

El record d'un ésser éstimat,el record d'una música, la màgia d'una frase llegida i fins i tot l'acció de pintar un cuadre.
ha més, he oblidat el plaer del son....... per aprende un altre ritme de vida......... la meva vida.

experimentada emoció,estimat record

PENSAMENTS.......... (existir entre els altres)

Qui no sap bé, qui és quan no és el rei.Serà digne, com a mínim, de ser el fill o la filla del rei? Quines gestes haurà de realitzar per ser reconegut i armat cavaller? O potser haurà de fer el paper de bufó per cridar l'atenció dels altres?
No és fàcil existir enmig dels éssers més propers; en front dels pares sempre benèvols, però tan previsibles!! I tan empapadors en la seva obstinació per actuar pel bé dels altres i decidir el seu destí! I aqui et tenim, amb aire desimbolt, amb el nas arrufat o amb despreocupació fingida, davant d'unes persones grans que posseeixen el poder, els diners,el cotxe i les claus de la casa, quan, en el fons, et devora la impaciència! Quan un voldria tenir el poder, diners, un cotxe i la seva pròpia casa: un lloc propi, i tant!!
Això no obstant, sempre tenim un lloc on ens podem instal-lar. Un lloc que ja és a punt, n'hi ha prou d'arraulir-se exactament dintre dels desitjos dels pares, aquest és el truc.S'hi guanya en tots els aspectes; en seguretat, en afecte, en consideració, en diners per a les nostres despeces.....Peró aquest lloc no pot ser mai el meu lloc. És el lloc que ells em proporcionen i no aquell que jo consegueix. No el puc reivindicar com a propi, sols com a prestec temporal.
Aleshores, un creix a les ordres, entre unes altres persones, enmig de malentesos i d'incomprensions, entre còlera i enuigs, passant de falses ruptures a veritables reconciliacions.
Un creix jugant al gat i la rata; comptant amb els dits de la mà:
Preparant grans declaracions d'amor i balbucejant unes quantes paraules d'excusa.
Cal mantenir la calma! No entrar en el joc. Concedir temps i no perdrel. Per parlar, per pensar, per viure, per compartir....Deixar espai perquè l'altre assumeixca el seu propi lloc.
Sols eixi podras existir entre els altres......
sabras respetar-los per a ser respetart???
tal vegada hi haura de pasar molt de temps perq siguis concient d'aquesta reflexio....però es sabut que tenim tot el temps del mon..
ells el tenen??? el tens tu???

aquets retall fet amb pintura metalica, amb proces de secat, fou un de eixos cuadres que mes vaig disfrutar..........