Es impossible compartir les pròpies preocupacions sense dedicar també un temps a qui tens al teu davant o al teu voltant, sense parlar d'aquelles xicotetes coses que poden semblar simples mesquineses al costat d'uns altres problemes més grans.Que hi ha darrere d'un gran ventanal? del que sorteix de manera realista, un mon ple de miseria, al que mirem de manera subrealista amagats darrere d'un enreixat per a sentirmos protegits de tot, sense adonarmos que a fora hi ha un mon ple de menuts patint, que son feliÇos amb un sonriure net i amb una paraula dolÇa.
El que passa és que, s'ha deixat tot per a més tard, dies, setmanes i anys. he vist que esperar la reciprocitat no es fer un regal, és comerciar.
Aleshores és quan cal recordar que la felicitat no és mai allà on l'esperem, mai no arriba quan li ho exigim.
Fer el que has de fer i no esperar res a camvi és el mijor regal.
fins i tot, un xiquet, viu a un mon que no coneix, pendent d'explorar perque tindriem que mostrar-li una situació que encara te que viurer.per que tindriem que robar-li tota l'infantesa.
fer que ningu la manipule depen de nosaltres. regalar-li un temps precios no te preu,es algo que mai podra comprar per molts diners que tinga.
I fins i tot, en el fons de la seva memoria, un record per a tota una vida.
No val aixo més que tots els diners del mon.
SERAS TU QUI FIQUE UNA REIXA A LA SEVA VIDA??? O TU QUI VIXCA ENREIXAT???
QUI VA SER L'AGRESSOR I QUI LA VICTIMA??????
PER AIXO CAL QUE UN DIA LES JOVES GENERACIONS COMENCEN DE NOU.
EN AQUEST JOC, SEMPRE HI GUANYEM-
CALDRIA PENSAR EN LA POSSIBILITAT DE PERDRE ESTA VEGADA PER GUANYAR UN SOMRIURER????????????????????????