PROHIBIT

No està prohibit desitjar la mort d'algú. El que sí que està prohibit és provocar-la.
Qui més qui menys, segur que alguna vegada hem desitjat eliminar algun dels nostres rivals, desfer-nos d'algú que contrariava els nostres projectes.
No hi ha res de sorprenent en això.
reconèixer aquesta realitat no significa pas acceptar-la, al contrari, representa el primer pas per superar-la.
el desig de mort ens crea una mica de por i s'intenta mes be amagar-lo que no desmuntar-lo.
es cert que son pensaments normals. Però cal evitar-los?
ningu no pot ignorar aquestos pensaments, ens resignem a no satisfer tos els desitjos sols per que ens els farien pagar cars.
la intel-ligencia es la forÇa d'extraurer del caos la propia vida,més enllà de l'altre que està, com nosaltres, perdut en la foscor............

NAIXER

EL MIRACLE DE NAIXER, SUPERA SEMPRE A LA GENÈTICA I LA MEDICINA, UN ÉSSER CONCEBUT
NO FABRICAT QUE PORTA EMPRENTES DELS SEUS PROGENITORS VA MÉS ENLLÀ DE QUASEVOL PREVISIÓ I DEL FUTUR DEL QUAL NO ÉS ESCRIT EN CAP LLOC.
No pertany a cap esser es de formació natural i unipersonal fins i tot emb de dir que encara que nosaltres estem sempre presents es realment jugar amb la seva vida sols ell sera l'unic que obtara formar el seu comportament.
La criarem i l'educarem, aixó no obstant, no tindrem el poder de modelar-la al nostre gust.
Li prestarem ajuda a les seves dificultats, la seva maldat, l'ira però s'ha de prepara per veurer que al final esta sol, que tot aprenentatge porta en si mateix la seva pròpia satisfacció com la seva derrota.
una doble exigència en nom d'un valor, però encara portador dèsperances: la humanitat compartida.
sols un mateix es capas de crear imaginar i pensar que el ésser concebut sera un ésser meravellós, ercannació màgica de tots els nostres desitjos i que podem manipular com ens sembli.
CUANTES VEGADES TIMDRIEM QUE NAIXER PER RECTIFICAR AQUESTOS PENSAMENTS?
QUE GENERACIÓ RERE GENERACIÓ PLANEJEM ELS MATEIXOS AJUSTAMENTS SENSE MILLORAR-LOS.

avui

Emb prepare per a ser perfecta o sols per a pensar que ho soc.
emb organitze per a que tot ho siga i despres cal vorer que no res
s'ha dut endabant.
avui es molt dificil, poder satisfer a tots els jocs a temps.
cumplir amb totes i cadascuna de les feines i obligassions que tenim imposades
per molt que tu creguis que es aixi, sempre hi ha un altre que
pensa que no hi es.
aixi pues es de dificil solucio poder saber hon esta la mida.
per a uns les seves perspectives seran complides i per a altres
sera un mena proximitat.
hi ha que confiar en la passio q naix al intentaro, perfecte no
hi ha ningu i tot no es pot tindre, però que bonic pensar que
perfecte es com heu pensi i qui no vol tindreu tot?
sols cuant et adones caus i et despertes del somni entendras que
aixo sols fou un somni, i que a la vida reial segueix sent imperfecte
tot. sera tal vegada ens agrade que fou aixi?
o que els altres no ens deixen viurer a un mon per a nosaltres ja perfecte?