Se sent dir pel món que els joves són ingovernables, que fan el que volen,que desobedeixen sistemàticament els seus pares i mares,que es lliuren a tota mena de transgressions i que ja no reconeixen cap autoritat..........
En realitat, el jove no revutja quasevol tipus d'autoritat.Protesta contra les formes institucionals tradicionals, familiars,escolars,policials o juridiques,mentre q n'aprova unes altres, de mes informals, però igualment poderoses. l'adolescent que rebutja qualsevol comentari procedent dels seus pares es posarà de genolls davant d'un ídol de la televisió i farà ulls clucs a tot el que digui . el que se`n va donant un cop de porta perquè no vol obeir el seu pare o mare se sotmetrà, a lèscola o al carrer, al poder tirànic del cap de la seua banda.un altre que rebutja en bloc tota mena dòbligacions socials, sìmposaraà a si mateix certs costums en la indumentària i lluirà dòcilment les marques dictades per la moda. i un altre mès es negarà ferotgement a sotmetre`s a un tractament mèdic recomanat per una persona adulta. pero no dubtarà a fer-se un tatuatge o un pírcing perquè l'accptin en un grup.
Poc importa que hagin de patir per no quedar-se sols. La seua soledat és un farcell massa pesat que els angoixa i que els deprimeix fins al punt que estan disposats al que sigui només per evitar-la. La seva vida els pot semblar tan buida i el seu futur tan fosc, que no veuen com podrien arribar a ser algu sense sotmetre's, lligats de peus i mans.
i els jovens ens pregunten:
Que em dones tu a canvi de la meua obediència? Què em promets si acato les tuves ordres i respete els teus concells? Quin futur em pots oferir perquè jo prefereixca la teva autoritat més que no d'un altre?
No és fácil admetre aquesta pregunta, però resulta essencial tenir-la present.
La nostra autoritat només és legítima si permet que els nostres fills i filles descobreixen, dia rere dia, el que els promets quan els prohibeixes alguna cosa.
Té un únic objetiu: ajudar-los a alliberar-se de qualsevol forma de tirania, el nostre desig de poder, sols es per que ells trien els valors neccessaris a la seva vida, siguin més solidaris i feliÇos. i sobretot lliures de pensament.
No es facil ser pare!!! pero no deixare de lluitar perque ells entenguen aquesta societat i puguen triar amb el cap i amb el cor, totes i cada una de les raons que faran cambiar la seva vida.
